Dos diputats més i 95.914 vots menys. Aquest és el preu que ha pagat per la seva baixada de pantalons a la Moncloa. Quin saldo d'home! I quina cara se t'ha quedat. Tu que anaves de gran estadista i mira, t'han donat pel sac. I ben donat!
Cal dir-ho ben alt i fort. Aquest personatge MAI pot arribar a ser President de la CAC, perquè en el seu moment va trair el pacte aprovat a la cambra legislativa. Va ser un acte vergonyant, sense dignitat. I ara en pagues les consequències, noi.L'única manera que la gent de CiU, i més concretament, la de CDC, té de sortir en el cul de sac on s'ha ficat ella soleta, és la de declarar-se sense cap mania, una forca sobiranista, que cobreixi l'espectre ideològic del centre-dreta, mentre que ERC cobreix el centre-esquerre sobiranista. Quan això s'esdevingui, el terreny per un pacte nacional estara més abonat.
Però què pot pactar a hores d'ara ERC amb CiU? El model de societat? Ni de conya! sobretot d'ençà del tomb cap al liberalisme dels darrers mesos de CDC. El model de país? Si CDC es manté en el fonamentalisme autonomista i en el regionalisme suicida i no aposta per fer un salt endavant, (com per exemple apostar per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, si pot ser abans de l-11/9/2014), no hi ha res a fer.
Els d'ERC han actuat intel.ligentment. Un pacte amb els sociates i els palanganeros, fet des d'una posicio de relativa fortalesa, els permet practicar polítiques socials més o menys compartides, tot esperant a trobar algú amb qui es pugui més o menys compartir polítiques nacionals. Mentre això no passa, ni socialment ni nacionalment ERC i CDC tenen res a pactar de forma permanent. És així de clar.
