TODAY KOSOVO, TOMORROW CATALONIA

SUNDAY, 17.02.2008

A NEW STATE IS BORN

CONGRATULATIONS KOSOVA

(MAY CATALONIA BE THE NEXT STATE IN EUROPE)

UN ALTRE RIDÍCUL DE L'AUTONOMIA... i EN VAN...

Ahir el Parlament del parc, o Parlament del Zoo, va aprovar una moció contra el traçat de l'AVE (no del TGV, que encara hi ha classes), per Barcelona. Naturalment, aquesta decisió d'una instància totalment desprestigiada, que ja no perd ni dignitat, perquè no li en queda, no servirà de res. Dret a decidir, heu dit? I un bé negre. Els ecspanyols, allò que digui el Parlament del parc s'ho passen pel forro del collons quatre vegades. Quin ridícul més espantós el de l'autonomia i els autonomistes.

Però encara és molt més greu el ridícul dels pretesos independentistes. Començant pel President del Parlament. Un ésser absolutament degradat, si tingués el més mínim grau de dignitat, plantejaria una crisi institucional i dimitiria en protesta contra aquesta deslegitimació de la instància que presideix. Però res. El molt caradura es mantindrà amb dents i ungles arrapat al seu càrrec, i com la ronya no ens el traurem del damunt ni amb aigua calenta.

Però si aquest penques, que ha denigrat institucionalment el Parlament, és culpable, encara ho és més el seu cap de files i flamant Vicepresident de la Cosa, el qual es conforma en votar en contra del traçat, però no ho planteja com un casus belli, no tant per la rellevància de l'afer, sinó pel caràcter simbòlic que té el fet que un posicionament del Parlament valgui exactament una merda als ulls dels ecspanyols.

De totes maneres, no cal dir que aquest episodi trist i lamentable no farà més que incrementar el suport a la Independència. El que cal ara és que els dirigents independentistes siguin no veritables mequetrefes, autèntica escòria, detritus, rebuig, deixalla, xurma, morralla i fins i tot merda, sinó més aviat gent amb cara i ulls, i que siguin capaços de dir, sense que els tremolin les cames i els petin els dents, Adéu Ecspanya!

DURAN I ECSPANYA ENS RECORDA A GARCIA ALBIOL

Déu n'hi do com comença el Duran i Ecspanya, amb un vídeo que el podria signar l'impresentable i carn de beat Garcia Albiol. Estigmatitzar la immigració és propi de la dreta extrema i de l'extrema dreta. Vegeu-lo i jutgeu.

Segons m'informen des de dins del partit, cada cop hi ha més militants que s'apunten a la màxima leninista de quant pitjor, millor. Que traduït vol dir que quant pitjor sigui el resultat en les eleccions del dia 9 de març, més aviat ens desempallegarem d'aquest individu.

Que així sia!

TANQUEN LA CARRASQUETA... I CDC A CUBA!

Que els ecspanyols ens volen fer la pell, i que ens la fan així que poden, no hauria d'estranyar ningú a aquestes alçades de la pel.lícula. 

Sincerament, he de dir que jo confiava amb el Conseller Joan Manel Tresserres que la sang no arribaria al riu. De tots els consellers del govern de la CAC, en Tresserres era el que m'inspirava més confiança. He de reconèixer, però, que m'ha fallat. I això és el que més em dol. Ni d'en Montilla, ni d'en Clos, n'esperava res. Puc ser il.lús, però no imbècil.

Ara la meva decepció és molt profunda. Fins i tot feridora. Tants pressupostos, tantes catifes, tantes mandangues, perquè al final acabin donant-ne pel cul, oi Joan Manel? 

Contra l'atac a TV3 a les comarques del sud, s'hauria d'haver muntat una campanya internacional en defensa de la Llibertat d'Expressió, que ben segurament hauria recollit suports arreu del món mundial. Que en plena era d'Internet, encara els ecspanyols juguin al tancament dels repetidors de televisió és com retrocedir a l'Edat de Pedra. Però aquí, naturalment, no s'ha apostat per defensar TV3.

 

Certament, he de reconèixer que la mateixa TV3, nom horrorós, per cert, no ha ajudat massa a ser defensada. El seu creixent hispanocentrisme, ha fet que molts catalans deixéssim de considerar-la la nostra. Seguint les reflexions encertades d'en Víctor Alexandre, aquí i avui, una hora de TV3 ecspanyolitza més que 12 hores seguides de la COPE. I això que hi ha autèntics nazis, com el sr. Joan Ferran, que encara gosa parlar de crostres. 

Tanmateix, no es pot fer una desqualificació global d'aquesta emissora. I només per això, la implementació d'aquesta campanya de denúncia internacional, una campanya amb cara i ulls, s'hauria d'haver fet des de fa mesos. Però, per les raons que siguin, aquesta campanya no s'ha muntat. Digueu-li blaverisme principatí (per cert, molt més estès i perillós que el valencià), menfotisme, capdesetmanisme, o com vulgueu. O digueu-li, ras i curt, inutil.litat manifesta.

Resulta paradoxal, per exemple, el cas de CDC, un partit que sembla més interessat en emular en Jorgito Moragas, i se'n va a fer el préssec a Cuba -enviant-te ni més ni menys que 10 militants... M'agradaria saber quant els ha costat la brometa aquesta. Com que suposo que deu ser un cost d'escàndol -segurament carregat a l'erari públic-, m'indigno encara més. Aquests diners haurien pogut ser molt més útils esmerçats en la campanya internacional en defensa de la Llibertat d'Expressió. 

Però és clar, els aprenents de Moragas han de fer el numeret. Per cert, tenen els collons i els ovaris d'anar-lo a fer a Grozni, o, deixem-ho a Moscou?

Josep Sort / TU DE QUÈ VAS?

diumenge, 2 / desembre / 2007

Josep Sort / TU DE QUÈ VAS?

Josep Sort. És professor universitari, bon coneixedor de la realitat nacional del Quebec i dedicat a l'estudi de la noves tecnologies d'Internet en el terreny social i polític. És autor de llibres com "Canadà divisible: l'autodeterminació del Quebec"(2002), "L'ombra del poder. Un estudi sobre el nacionalisme espanyol" (1995). És impulsor de diversos blogs: Indústries de guerra o La Taula d'en Bernat.

- Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei d'Espanya?

Com a català, republicà i demòcrata, qualsevol monarquia em produeix un rebuig elemental. Que encara hi hagi sistemes polítics tan profundament desiguals, tan profundament discriminatoris, tan profundament endarrerits que neguen la dignitat de la persona humana. Quant a la figura del Rei d'Espanya, malgrat la seva relativa curta història (recordo que el títol literal només existeix d'ença els anys 30 del segle XIX), tradicionalment ha estat emprat per simbolitzar la unitat nacional espanyola... una unitat, per cert que constitueix una autèntica facècia. Cremar una foto del titular de la corona, és un acte de dignitat política puntual, però hem d'anar més enllà. És fer pedagogia política i constitueix un evident reclam en una societat mediàtica com la nostra.

- Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

Primer, jo no crec, en tot cas, penso. La constitució espanyola és un document producte del pacte entre sectors de l'antic règim franquista i elements de l'oposició que es va aprovar sota la pressió de l'exèrcit franquista i en un clima d'enorme violència política contra el moviment democràtic. No és doncs, un document elaborat amb llibertat, com deia la cançoneta de marres. Es un dictat dels poders fàctics franquistes i per mi no té cap mena de legitimitat democràtica. Quan sento els espanyols donar lliçons de democràcia, em poso les mans al cap. L'estat ecspanyol és probablement l'únic on el feixisme no ha estat derrotat militarment. I això té un preu. Respectar? Passar totalment i absoluta.

- Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

Naturalment, el meu mapa nacional inclou totes i cadascuna de les 81 comarques. D'altra banda, considero que Catalunya, que és la denominació que a mi més em satisfà, hauria de recuperar els territoris que formen la conca del riu Cinca, i també el Carxe i l'Alguer. Tot això forma la nació catalana i el meu mapa nacional. També he de dir que la nació catalana la formen totes les comunitats o grups de la diàspora. És la Catalunya exterior, que tanta importància ha tingut en la nostra història. Recordo que els primers grups independentistes declarats es funden a Cuba. Gràcies a Internet ara el contacte amb ells és immediat. Cal reforçar les comunitats catalanes a l'exterior, que esdevinguin autèntics lobbies a Amèrica, Europa i Àsia. Hi ha molta feina. La Catalunya nacional és una Catalunya global.

- La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

Sobirania implica capacitat efectiva de decidir, no només tenir el dret a fer-ho. Vol dir, doncs, independència per poder decidir. Sobirania i Independència són indestriables. Només s'és sobirà des de la Independència. Quan ets independent pots triar si vols que la República Catalana sigui de base unitària, de base comarcal, regional o federal. Però primer cal ser lliure, cal guanyar la Independència.

- Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

El de tots els pobles que han lluitat abans per la seva llibertat. Es tracta d'anar ocupant espais de poder, com si fossin trinxeres. Després d'una, una altra. I així anar fent. Sense dubtar, ni vacil.lar. Sabent que tenim un enemic fanàtic. Però precisament aquesta és la seva feblesa. Les lluites d'alliberament nacional, acostumen a ser guerres asimètriques: els estats opressors perden si no guanyen. Els moviments independentistes guanyen si no perden. Ara be, sempre he pensat que des d'una lògica geoestratègica, França és el principal obstacle a la nostra independència, no Espanya. Finalment, vull afegir que tinc una plena confiança en el caràcter lluitador del poble català. Estic convençut que si aconseguim una concòrdia independentista, no hi haurà déu que ens pari. Pot semblar romàntic, però som un poble realment especial. Hem sobreviscut 300 anys d'ocupació pel cap baix, i encara estem plantant cara. Això vol dir alguna cosa, no?

- En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

La sobirania nacional és un atribut al qual cap poble que l'ha aconseguit hi renuncia. Això vol dir alguna cosa. Penso que serà un acte de justícia històrica. Som un poble amb mil anys d'història. Una història certament complicada. Al segle XIII i XIV érem un exemple de proto-estat nació, però ens vam enfrontar amb enemics poderosos: Castella, França i el Vaticà... Però això ja ha passat. La sobirania nacional ens farà lliures i destruirà un estat opressor oligàrquic, discriminador, com ha estat l'estat espanyol a Catalunya. Pel que fa a qui penso que sortirà beneficiat, la immensa majoria de la població, Només perdran els qui viuen de la dependència espanyola i francesa. En els processos d'alliberament nacional, qui en treu més benefici és qui controla o hegemonitza el bloc revolucionari, si bé també aquí hi juga molt el context internacional i les grans potències. En el cas català, però, l'espoliació econòmica, és tan evident, tan descarada, tan descomunal, que, m'aventuro a dir que, un cop desaparegui, en assolir la independència, l'impacte en el nivell de vida i de benestar de la societat catalana serà immediat. I no només això, la llibertat farà que les nostres il·limitades capacitats creatives -som un poble de creadors universals- farà que aviat siguem un poble capdavanter.

- A quines persones faries aquest qüestionari?

No és un qüestionari senzill. Cal reflexionar i la veritat sigui dita us aconsello canviar els "creus" pels "penses". En general, és un qüestionari que es pot passar a persones amb un cert nivell de formació intel.lectual i política.

Enviat per JULI CUÉLLAR a 13:45

NOTA: Entrevista penjada al bloc de Juli Cuéllar

CONTRA EL NEGACIONISME

La política catalana té fama d’intentar amagar el cap sota l’ala. D’aquesta manera pensa que, ignorant allò que passa, s’estalviarà prendre decisions inajornables, crítiques. Una manera d’amagar el cap sota l’ala, és negar sistemàticament la voluntat de destruir la nació catalana per part dels nostres enemics els espanyols… i els francesos. Així, aquesta actitud pot ser qualificada de negacionista. En conseqüència, els nostres negacionsites són els que neguen que històricament el projecte polític espanyol no pressuposi la destrucció de Catalunya com a nació, en totes les seves dimensions. Un exemple actual de negacionisme, per exemple, el tenim a l’Aragó: ni el nou estatut d’autonomia ni, segons sembla, la nova Llei de Llengües, contempla l’existència del català com a llengua pròpia de la Franja de Ponent.

El negacionisme és practicat per tots aquells que s’oposen a la nostra independència. Tant pels unionistes espanyolistes, com pels autonomistes o els federalistes. Tots ells parteixen d’una presa de posició comuna: el poble català, els catalans i les catalanes, no és sobirà, no disposa, doncs, del dret a decidir sobre ell mateix. En el millor dels casos, es pot arribar a parlar de co-sobirania, però en la majoria, la sobirania correspon a un altre poble, bé l’espanyol, bé el francès.

Que a aquestes alçades de la història, encara hi hagi defensors de la concòrdia, l’entesa, la fraternitat entre els pobles d’Espanya, no és més que un exercici de cinisme profund. El discurs espanyol és impermeable a qualsevol reconeixement d’igual a igual entre Espanya i Catalunya.

Penso que ha arribat l’hora que l’independentisme català rebutgi de pla qualsevol aliança conjuntural (tipus Pacte de Sant Sebastià) amb les forces negacionstes. I penso que ha arribat l’hora perquè la independència de Catalunya, no és cap somni, ni cap mirall. Ras i curt, és una necessitat inajornable, no només a nivell identitari, sinó sobretot a nivell material. La submissió política a un projecte nacional aliè, comporta la conversió de l’estructura econòmica catalana a un model de poc valor afegit, de mà d’obra barata, al servei de les elits dirigents de la metròpoli (Madrid, Paris). A nivell intern, qualsevol acord estratègic amb partits negacionistes, és un pas que ens allunya de la independència, i en conseqüència, de la possibilitat de disposar de tots els instruments necessaris avui en dia, per fer front als reptes econòmics, socials, culturals o polítics que suposa la globalització. Que ens allunya, finalment, del benestar material i de la justícia social. D’una Catalunya millor i, per extensió, d’un món millor.

Josep Sort
Article penjat inicialment al web del grup Criteri (22.10.2007)