La raó és molt senzilla i evident: després de més de dos anys i mig de dirigir el departament de relacions institucionals i participació, encarregat de promoure el debat ciutadà, la sensibilització i, en definitiva, el compromís dels ciutadans amb el nyap, és evident que la taxa de participació que es va registrar diumenge, d'un 49,41%, no pot ser més que qualificada d'un total i absolut fracàs. D'una plena desautorització envers el màxim responsable polític encarregat de fer que els catalans i catalanes amb dret de vot en aquest referèndum, es mobilitzessin i s'impliquessin. Maragall al marge, és clar (o no).L'argument de comparar aquesta taxa tan baixa amb altres taxes registrades en altres referèndums d'altres països no aguanta la més mínima comparació. Perquè es tractava d'un referèndum sobre la norma institucional bàsica d'una nació, és a dir, de l'equivalent per a molta gent del que seria una constitució en un país sobirà. Parlant seriosament, no es pot comparar el referèndum de l'estatut, amb qualsevol dels centenars de referenda que anualment es fan sobre temes menors o de política local. Per exemple: sobre si es pot fumar marihuana als cibercafès, sobre els horaris d'obertura dels establiments comercials, sobre si han d'existir cementiris per animals, o sobre la privatització de serveis públics, o sobre la prostitució, etc. Certament, en molts d'aquests casos, la participació és molt baixa, amb alguna excepció, tanmateix.
Però quan el que es vota és la norma institucional bàsica d'un país, és a dir, una constitució o un estatut, la participació és molt més elevada. Fixem-nos en els casos de Quebec i Montenegro. En el referèndum d'autodeterminació de 1995, votaren el 93.52% dels quebequesos amb dret de vot, mentre que en el plebiscit de fa unes setmanes, ho feren el 86.3% de montenegrins. Pel que fa a les reformes constitucionals de gran abast, és a dir, les que modifiquen aspectes substantitus de les constitucions o suposen una nova constitució, la taxa de participació en els països desenvolupats, poques vegades baixa del 70%, sobretot en el marc europeu.
Com acabem de veure, doncs, des d'una perspectiva comparada, la taxa de participació del passat diumenge és, sense cap mena de dubte, una dada dolenta, dolentíssima, que hauria d'haver portat al sr. Saura a dimitir de forma immediata i irreversible. Però òbviament això no passarà. El gurú dels eco-guais abans es fa del PP, que dimitir d'un càrrec.
El que sorprèn, però, és que per exemple, la gent d'ERC no l'hagi demanada ipso facto, després de les múltiples atzagaiades que Saura, Boada i companyia han protagonitzat contra ells. Encara se'ls avançaran els peperos i els marcaran un gol. Es patètic veure com alguns es creuen la realitat virtual que l'enemic et dibuixa precisament per fotre't, i comences a llepar ferides inexistents i a demanar perdó per viure i pensar de forma lliure.
