EL KAMIKAZE

Lord Farquaad està desbocat. Descontrolat. Si tingués una metralleta Thompson dispararia a dreta i esquerra, amunt i avall sense obrir els ulls. La seva obsessió és arribar al poder al preu que sigui, per damunt de qui sigui i, si és necessari, amb l'ajuda del diable, encara que tingui cara d'oliva.

L'home és conscient que està assegut damunt d'un volcà. Les seves relacions amb l'ultra Duran i Lleida són insostenibles. Tot penja d'un fil. Del fil de l'ambició. Per la seva banda, l'ombra de la Família és encara ben present i se'l miren amb lupa. Una relliscada i potser li tallaran la testa. CiU és un muntatge pensat per governar i només per governar. Tornar a ser oposició significaria el seu esclat en forma de big bang, de conseqüències imprevisibles.

Cada cop hi ha més convergents que surten de l'armari i diuen que això del nyap no s'aguanta ni amb pinces. Ara bé, són aquells militants que fan política per vocació i per patriotisme. Els que ho fan per necessitat i per la menjadora, s'estimen més continuar ben tancadets.

Passa, però, que es prefereix orientar el focus cap als votants d'ERC. I els de CiU? Què no saben que si guanya el nyap qui s'emportarà les medalles serà en Pasquis, el President-zombie? Això és tan evident que només es pot explicar per l'existència d'un pacte de sang amb ZP. "Tu et baixes els pantalons amb el nyap i jo et garanteixo la Presidència de la Generalitat i en Pasquis embolicadet i amb un llacet. I de torna, en Montilla de conseller primer... si el xaval s'ho guanya".

Tot plegat permet comprendre l'odi envers els únics que ho poden engegar tot a rodar. Que no són altres que l'independentisme en general i la gent d'Esquerra, en particular. Sembla que no han après la lliçó i ara tornen a menysprear-los com quan el llavors conseller d'Economia, Francesc Homs, desqualificava el portaveu republicà. Quina memòria més curta. I quina ambició més immensa!