EL SECTOR NEGOCIS TÉ UN PROBLEMA
Són les 10 del matí i encara no he sentit que el
sr. Fernàndez Teixidó hagi dimitit o renunciat a res. Quines penques! I el que és encara pitjor, els de
CDC no l'han fotut fora. Són bojos o què! Seriosament, el sector negocis de CDC té un problema, i si no s'arregla aviat, serà CDC qui tingui el problema. El sr. Fernandez Teixidó és el cap visible del sector més dretà, més pro-negocis, més pro-ecspanya de CDC, i si no és roquista és perquè biogràficament va arribar molt tard a la militància convergent, atès que tota la seva anterior carrera política l'havia feta a la UCD i

al CDS de
Suàrez. Però el xaval és espavilat i un cop abandonat el vaixell centrista, va saber grimpar fins al capdamunt de l'organigrama convergent i manegar la sectorial d'economia, i fins i tot arribar a ser Conseller! En l'etapa
Mas, l'individu s'ha convertit en el cap visible del sector negocis i en certa mesura recull el testimoni dels roquistes i de la figura de
Macià Alavedra, si bé amb un perfil molt més baix. Des d'aquesta posició, ha aconseguit que CDC prengui un perfil

ideològic més definit, el liberal, trencant amb l'equilibri ideològic que havia caracteritzat la CDC pujolista: democràcia cristiana, liberal i socialdemòcrata. Tanmateix, es tracta d'un liberalisme de poc gruix filosòfic i ètic, més aviat d'un liberalisme com el que es desenvolupa en les noves democràcies de l'europa oriental i de l'Amèrica llatina, un liberalisme que posa l'accent única i exclusivament en la dimensió empresarial i en la política com a mitjà per fer negocis, per enriquir-se. Un liberalisme de consum, o de fast-food. No és estrany, doncs, que tant ell com un altre destacat roquista, ja veterà, s'hagin enganxat amb merders relacionats amb l'Europa Oriental o de l'Amèrica Llatina (en el segon cas).
Ara només queda per saber quin és el grau d'autonomia de Mas respecte un dels seus col.laboradors més estrets. Si el manté en el càrrec, serà un llast que l'acompanyarà durant les properes setmanes fins al dia de les eleccions. Per descomptat que la
SER, El Pais i El Periodico, deuen tenir molt més informació que aniran dosificant convenientment al llarg dels propers dies. I això és com un ganivet al coll de Mas, que, com ja he dit moltes vegades, es juga tot el seu futur polític en aquests comicis. O caixa i faixa, vaja.