Campanya per a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació el 2007
Quan Lloyd Quinan, en representació del Partit Socialista Escocès, va intervenir en l’acte organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres 2006 al Passeig del Born, ben probablement havia llegit la notícia publicada el dia anterior a The Sunday Times sobre el suport a la independència en la seva pàtria. L’article afirmava en el seu titular que el suport a la independència (d’Escòcia) s’havia doblat, d’ençà la constitució del Parlament escocès, l’any 2000. En concret, ara un 44% dels escocesos en són favorables, mentre que un 42% s’hi mostren contraris.Aquesta dada, sense cap mena de dubte, ha reforçat la moral i la decisió d’aquells que han iniciat una campanya per exigir la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Escòcia al llarg de l’any 2007. La tria d’aquest any no és pas cap casualitat. Llavors en farà tres-cents de l’aprovació de l’Act of Union, que marcà la definitiva subordinació d’Escòcia a la Corona i al parlament de Westminster.
La petició de convocar un referèndum és l’objectiu únic d’Independence First (IF), un moviment polític constituït el 5 de maig del 2005. De caràcter apartidista, d’ençà la seva formació ha vist com diversos partits i moviments patriòtics han recolzat la seva demanda. De fet, actualment compta amb el suport del Partit Nacionalista Escocès, del Partit Verd d’Escòcia, del Partit Socialista Escocès, de Solidaritat (Escòcia), del Partit Escòcia Lliure i del Partit per la Independència Escocesa, així com també la Convenció per la Independència escocesa o la Federació d’Estudiants Nacionalistes. La iniciativa també ha aconseguit un ampli ressò en els mitjans de comunicació escocessos.El 30 de setembre darrer, Independence First va convocar una manifestació pels carrers d’Edimburg, i ja es treballa en la convocatòria d’una gran mobilització per al proper mes de març del 2007.
En l’actualitat, 42 diputats del Parlament escocès, d’un total de 129 es declaren favorables a la independència. Per contra, els partits britànics, és a dir, el Partit Laborista, el Conservador i el Liberal-Democràtic s’hi mostren resoltament en contra.
(Article publicat a www.llibertat.com)
