Campanya per a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació el 2007
Quan Lloyd Quinan, en representació del Partit Socialista Escocès, va intervenir en l’acte organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres 2006 al Passeig del Born, ben probablement havia llegit la notícia publicada el dia anterior a The Sunday Times sobre el suport a la independència en la seva pàtria. L’article afirmava en el seu titular que el suport a la independència (d’Escòcia) s’havia doblat, d’ençà la constitució del Parlament escocès, l’any 2000. En concret, ara un 44% dels escocesos en són favorables, mentre que un 42% s’hi mostren contraris.Aquesta dada, sense cap mena de dubte, ha reforçat la moral i la decisió d’aquells que han iniciat una campanya per exigir la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Escòcia al llarg de l’any 2007. La tria d’aquest any no és pas cap casualitat. Llavors en farà tres-cents de l’aprovació de l’Act of Union, que marcà la definitiva subordinació d’Escòcia a la Corona i al parlament de Westminster.
La petició de convocar un referèndum és l’objectiu únic d’Independence First (IF), un moviment polític constituït el 5 de maig del 2005. De caràcter apartidista, d’ençà la seva formació ha vist com diversos partits i moviments patriòtics han recolzat la seva demanda. De fet, actualment compta amb el suport del Partit Nacionalista Escocès, del Partit Verd d’Escòcia, del Partit Socialista Escocès, de Solidaritat (Escòcia), del Partit Escòcia Lliure i del Partit per la Independència Escocesa, així com també la Convenció per la Independència escocesa o la Federació d’Estudiants Nacionalistes. La iniciativa també ha aconseguit un ampli ressò en els mitjans de comunicació escocessos.El 30 de setembre darrer, Independence First va convocar una manifestació pels carrers d’Edimburg, i ja es treballa en la convocatòria d’una gran mobilització per al proper mes de març del 2007.
En l’actualitat, 42 diputats del Parlament escocès, d’un total de 129 es declaren favorables a la independència. Per contra, els partits britànics, és a dir, el Partit Laborista, el Conservador i el Liberal-Democràtic s’hi mostren resoltament en contra.
(Article publicat a www.llibertat.com)
5 comentaris:
axl,
no et confonguis. El sort no és un jovenet descerebrat. És un històric (o hauria de dir un dinosaure?) del moviment independentista que ha estat en diferents plataformes, això si, la majoria d'ultraesquerra on va coincidir amb els "esquerranosos" que ara manen a la Cheneralitá montillana tals com Puigcercós, Vendrell i aquesta trepa.
A diferència d'aquesta gent, en sort ha estat capaç d'assolir fins i tot un doctorat (tampoc es tant, jo també en tincu n). A més parla anglés. No és un illetrat com els altres (Benach, Vendrell, Puigcercos). No se'l ha de menysprear.
Respecte el que dius de forma grollera i rebutjable, el fons és cert: la gent que ve de l'ultra esquerra independentista tenen un odi visceral a CiU de sempre. Cal dir, des del meu punt de vista, que alguns errors garrafals de CiU com el pacte amb el PP o el pacte de l'estatut els donen motius.
En sort és intel.ligent i, poc a poc, se'n va adonant de la situació actual. Fixa't que en l'altre blog que escriu, més interesant que aquest en la meva opinió, comencen a sovintejar crítiques als membres del Tripi, cosa que abans no passava gairebé mai.
En sort posa les seves esperances en Puigcercós. Veuràs que a ell no el critica mai. Si critica, en canvi, a Carod. Jo, ja li he comentat, crec que s'endurà una decepció. Una gran decepció. El temps ho dirà.
I Josep, per quan un post sobre l'assumpte de les banderes? M'agradaria conéixer la teva opinió, ja ho saps! Creus que és només una anècdota?
Salutacions a tots,
Dit i fet,
Se't saluda en aquest bloc. Dius que CiU ha fet errors garrafals (l'estatut, el PP...) potser et deixes uns quants més: el suport a Felipe Gonzalez amb els GAL, per exemple, la submissió a la Caixa, la renúncia al sindicalisme nacional i el pacte amb els sindicats ecspanyols (CCOO i UGT), la renúncia a la memòria històrica, la renúncia a la integritat nacional, la renúncia a una prseència internacional (Conselleria de Relacions Internacionals), desastre total i absolut de la política europea, els miliards d'euros malbaratats en exposicions d'amor a Ecspanya, la política comunicativa (favoritismes a La Vanguardia), el borbonisme fastigós, una politica social clientelar, la corrupció generalitzada...
No dic que no hagi fet coses positives. Però que el balanç entre el que HAURIA pogut fer i el que realment HA fet és totalment decebedor.
Sobretot perquè no ha marcat un objectiu estratègic, un punt de destinació, una frontera a assolir. L'estratègia del peix al cove, és la renúncia a un model de país, a un ideal. És l'acceptació de les escorrialles, de la subordinació i la subalternació, a la filosofia 3 -de TV3, una televisió de nom autonòmic, del ''más vale pájaro en mano que...".
I tot això malbaratat en 23 ANYS! Un periode de temps en el qual qualsevol país hauria fet un canvi extraordinari i en Pujol i els seus acòlits s'han limitat a fer-li el cutis i les ungles.
En definitiva una renúncia a la política agosarada en benefici d'un capteniment poruc, de desconfiança en la pròpia gent, en el país. Una política reformista que vol dir canya al feble i submissió al poderós.
La comparació amb ERC a hores d'ara és impossible perquè ERC no ha governat en solitari en l'etapa recent. Ara ERC viu un moment molt tens, clau, de la seva capacitat de gestionar aquesta legislatura en dependrà el seu futur. Si marca perfil propi, pot fer un salt endavant el 2010 i governar des de l'hegemonia. Si cedeix a les pressions sociates, s'enfonsarà de nou. És així com ho veig jo.
Pel que fa al fenomenu axl, xaval us pronostico una llarga estada a l'oposició. Em faig un tip de riure amb les parides que arribeu a escriure. Si tinguéssiu una mica de dignitat, faríeu auto-crítica. Però això és d'esquerres.
El tema de les baderes, se m'oblidava.
No he seguit gaire el tema, i no tinc informació de primera mà. Però pel que sé, això fa pudor d'una conxorxa politicomediàtica. Un diari, casualment, fa la foto, i tot comença a rodolar i es fa la gran bola de neu. És evident que LV i El Periodico faran mans i mànigues per ajudar Montilla contra ERC, així doncs, podem estar preparats per molts d'aquests muntatges estil PM (politicomediatics) que tenen per objectiu reforçar el presidencialisme de Montilla enfront Carod i sobretot Puigcercós.
En aquesta estratègia, en Puig i els pallassos de Ciu són uns convidats de pedra o uns tontos útils: cada crítica a ERC que fan, reforcen Montilla i el fan més presentable. Com es pot ser tan babau! No en saben, no tenen ni puta idea de la gestió de la comunicació! El seu odi anti ERC reforça Montilla! Recordo que CiU forma part de l'equip de govern de l'ajuntament de Cornellà, on els sociates els han cedit les maries, -política lingüística i la sardana.
Bé, de moment això és tot.
Dit i fet,
Malgrat que sovint discrepem, vull agrair les teves paraules de rehabilitació de la meva humil i insignificant persona ;-) davant els atacs dels llops. No és que necessiti ningú que m'acaroni el llom i em llepi les ferides, però de totes maneres s'agraeix sincerament.
Josep,
moltes gràcies, però ja saps que no cal agrair res i que tu pots ser moltes coses, però humil i insignificant, no.
Respecte els teus comentaris, permet que, naturalment, dissenteixi!
A desgrat de fer-me pesat, torno a repetir que jo no trobo malament que critiquis a CiU i a Pujol. Jo vaig esmentar dues situacions molt rellevants i tu n'has esmentat moltes més (i les que falten).
El que jo et critico és que, per actuacions i declaracions molt semblants a aquestes, si les fa ERC les disculpes o no ataques.
Exemple: tu critiques, amb raó, la submissio de CiU al Felipe Gonzalez, però no critiques que ERC pactés el suport parlamentari a un partit,el PSOE, que havia votat feia poc a favor del "pacto por las libertades y contra el terrorismo", pacte que legitima la tortura i la repressió. O la submissió a La Caixa. Digues, no recordes que La Caixa va perdonar un deute a ERC i que, a partir d'aleshores, les reclamacions pels peatges han desaparegut?
O el borbonisme. ERC critica el rei (cada vegada menys), però aprova corrents (literalment) uns pressupostos perjudicials per Catalunya (Maragall dixit) i on es doblava l'assignació a la Casa Real.
Això s'ha de criticar si ets independent. Es cert, no ha governat sol. Pero on ha governat amb el socialistes (a casi tot arreu), sempre ha renunciat a les seves teòriques idees independentistes. En canvi, els socialistes mai han renunciat a les seves idees espanyolistes i els aconteixements d'aquest dies: banderes, tercera hora de castellà, eliminació de la programació en catala a TVE aixi ho demostren. I això és el començament. O l'espanyolització i anihilació de TV3 i CatRadio que han iniciat descaradament ja els sociates. S'ha queixat ERC? No, van votar a favor d'un espanyolista com Majó!
I no parlem de la corrupció. ERC governa fa anys a BCN amb els socialistes i a la diputació de Barcelona. No hi ha corrupció allí?
Parles de Cornellà. Molt bé. CiU uns venuts. Tenen les maries. D'acord. I Portabella a Barcelona, que fa? Igual o pitjor. Mira la descatalanització que els sociates apliquen contñinuament a Barcelona amb la complicitat de Portabella i el Martínez. És pitjor el que fa CiU a Connellà que el que fa ERC a BCN? O a Girona? O a LLeida? No hi corrupció amb els Nadal o Ciurana? I no pacta ERC amb ells?
Jo crec que ERC ha copiat els pitjor vicis de CiU. I que l'opció de pactar amb els socialistes i donar el poder a Montilla és un error pel país. Veurem que passa.
Perquè al pas que anem, les baixades de pantalons d'ERC des que governa, superaran les baixades de pantalons de CiU en 23 anys amb molta facilitat!
Publica un comentari a l'entrada