18.11.16

NOTES SOBRE EL PROCÉS 1

El catastrofisme insisteix (12.11.2013)


L' Abc posa en portada que la independència seria la ruïna de Catalunya perquè li produiria un xoc de 25.000 milions d'euros i una desbandada d'empreses. L'executiu del lobi d'empreses americanes a Espanya insinua a La Vanguardia que Catalunya es podria decantar "cap a una llarga etapa d'incertesa social, política i econòmica" i que "moltes companyies estrangeres han invertit a Catalunya per servir un mercat de 47 milions (o de 500) i no de 7, per la qual cosa estan elaborant plans de contingència".

Cansa haver de repetir que aquestes sinistres premonicions es basen en una hipòtesi extrema, inversemblant i que rarament s'explicita: que Catalunya s'independitza pel seu compte en un procés desordenat que li posa el món en contra, fins a l'extrem que els camions amb paquets d'Ariel són immobilitzats al Pertús i a Fraga mentre Procter&Gamble anuncia un ERO a la fàbrica de Mataró i resignadament consigna una pèrdua milionària en els seus balanços. De fet, el mateix ambaixador dels EUA ha desmentit que hi hagi neguit en les multinacionals del seu país.

Suports a la tercera via
La Vanguardia fa una crida als moderats en un editorial extraordinari que és, a la seva vegada, extraordinàriament moderat. El País publica una enquesta d'acord amb la qual una hipotètica oferta de l'estat espanyol guanyaria en referèndum a l'opció independentista i a la immobilista.

Detecto que aquests moviments han enutjat alguns independentistes, la qual cosa considero un error. En primer lloc, perquè el moviment independentista es debilitarà si no és capaç de mantenir la calma davant les reaccions adverses que vagi despertant, que seran creixentment potents. En segon lloc, perquè els partidaris de la tercera via tenen el dret a defensar-la i a intentar col·locar-la en una posició central. En tercer lloc, perquè encara que la seva opció no sigui, ara per ara, més que una quimera, tenen dret a intentar construir-la. Finalment, perquè només quan hagi quedat clar que han fracassat perquè l'Estat ho ha fet impossible podrà ser la independència opció guanyadora.

Progressa adequadament
El conseller Vila declara a la ràdio que hauria preferit que la tercera via hagués estat viable i, referint-se a una declaració unilateral d'independència, que "prendríem mal" si marxéssim d'Espanya "per la finestra", que "cal fer tots els possibles perquè el procés acabi bé" i que això implica "esforçar-se per persuadir l'Estat que els ciutadans catalans tenen dret a ser consultats".

El conseller Vila no vol que els camions d'Ariel siguin immobilitzats a la frontera i sap que això passa per un procés llarg que porti a una consulta legal. Toni Soler piula: "Fa mandra però em temo que tocarà tornar a mobilitzar-nos".

Sense novetat en el front contrari
Rosa Díez presenta una moció que no diu res que no sigui a la Constitució però que defensa argumentant que una consulta a Catalunya seria inconstitucional, una afirmació que no sols no és certa (fins i tot ho diu Francesc de Carreras) sinó que és insensata. Malgrat això, el PP i el PSOE hi voten a favor. Per què? Perquè una constant de la política espanyola és identificar flexibilitat amb covardia. Això és el que explica per què Espanya mai no ha modificat de debò una Constitució o per què en el seu dia el govern espanyol va ordenar la sortida de la flota de la badia de Santiago de Cuba perquè fos enfonsada a plaer per l'americana (1898). L'alternativa era sotmetre's al vilipendi de la premsa, aleshores tan inflamable com ara. Van morir-hi 371 mariners espanyols contra només un d'americà. Aquest últim, d'insolació.

Està bé que els partidaris de la tercera via provin de construir-la i que els moderats provin de persuadir l'estat del dret per a una consulta, però és del tot improbable que se'n surtin.

Esperant ordres
Una segona constant de la política espanyola és que si el que cal fer és impopular, només es fa quan es reben ordres de l'exterior, i deixant clar que és per aquest motiu. Una inconstitucionalitat tan manifesta com la doctrina Parot només es redreça quan ho ordena el Tribunal Europeu dels Drets Humans; la Constitució es modifica ipso facto quan així ho exigeix Frau Merkel; les pensions es congelen quan ho imposa l'FMI; la normativa laboral s'endureix perquè ho exigeixen "els mercats". ¿Tenim dret els ciutadans catalans a ser consultats? Només quan hàgim aconseguit que així ho vegi Frau Merkel.

Contra el que proclamen els catastrofistes, l'endemà de la independència no passarà res; contra el que creuen els ingenus, aconseguir-la requerirà molta més mobilització.