La Sociovergència, un afer mafiós

Màfia

Un episodi que no ha tingut un especial ressò a la premsa de Barcelona, ha estat la renúncia del fins fa poc candidat in pectore de CiU a l'alcaldia de Girona. Un tal Mascort. La raó és digna de qualsevol novel.la o pel.lícula del gènere negre. L'home ha rebut amenaces de mort adreçades a ell i a la seva família. Total, ha llançat la tovallola. Visca la Màfia! La pregunta següent, obligada és quid prodest? Qui en surt beneficiat d'aquesta renúncia. La resposta immediata no és a la resta de partits, sinó sobretot a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i de fet alguns mèdia o blogs no s'han estat d'establir-hi un cert lligam. Les relacions entre els dos socis de federació a Girona sempre han estat tenses, fet que és públic i notori. Com també ho és que UDC sempre ha pugnat per obtenir la candidatura en les eleccions locals de la capital gironina.

UDC mafiosa? Si en Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938), patriota exemplar, se n'assabentés, els seus ossos tremolarien de ràbia i indignació. Què tenen en comú en Carrasco i l'actual big fish, il capo dei cappi d'UDC. Res, absolutament res. O sí, que són els dos extrems d'una línia que malgrat néixer el 1932, des de 1978-79 ha viscut una autèntica degeneració.

BYE, BYE, PRESIDENT-ZOMBIE

En Pasquis, ara sí, ja és un cadàver polític. L'Iceta li ha donat el cop de gràcia amb les declaracions de l'altre dia on afirmava que Montilla seria un bon candidat a President de la Generalitat. No sabem si la tria de Montilla és una operació per tornar a perdre la Generalitat i d'aquesta manera afavorir una victòria de CiU i en conseqüència complimentar el pacte ZP-Mas, el pacte de la vergonya i de la submissió. El Pacte que, per cert, va salvar el coll al ZP, ja que llavors era el moment de màxima feblesa i quan Bono semblava que se l'havia de menjar amb patates. Lord Farquaad, com sempre, va fer el passerell. És molt probable o si més no possible -tot dependrà dels resultats del referèndum sobre el nyap i de les negociacions amb ETA- que ZP si té sort -i de moment sempre l'ha tinguda- pugui obtenir la majoria absoluta en les properes eleccions ecspanyoles. Llavors enviarà a fer la mà a en Mas i companyia i decapitarà definitivament el PSC. Aquesta gentussa, ja ho sabem, perquè ho hem vist amb els nostres ulls els darrers mesos, són capaços de tot: fins i tot matarien sa mare, l'esquarterarien i se la menjarien si això afavorís el partit. Viuen en un altre món.

Però tornem a en Pasquis, el president-zombie. Quina vida més miserable. Ho tenia tot i ho ha perdut tot. Quin retrat més fidedigne de la burgesia catalana poruga, submissa, que s'enriqueix amb la dependència del seu poble, que parla catanyol, i que no coneix res més enllà del seu nas. A partir d'ara el 127 serà un número maleït, perquè aquest és el que correspon a Maragall en l'ordre de presidents de la Generalitat al llarg de la història.

L'únic que cal esperar és que en els pocs mesos que li queden de respiració assistida, no faci gaire l'animal. Segurament és un desig que no es complirà. El príncep dels pijos si no la fa grossa no està content. És un nen mimat i maleducat que es pensa el melic del món i que, de veritat, només és el melic de les seves fantasies.

Bon vent i de cul!

EL NYAP DE LA MONCLOA NOMÉS OBTÉ EL 49.42% DEL SENAT ECSPANYOL

Ridículum tremens. L'Estatut de la Moncloa, dels Troglodites, de la patena o del ribot, només ha obtingut el 49.42% dels vots del Senat. Aquest fet demostra fefaentment que es tracta d'un document que neix amb una feblesa política extraordinària. En aquesta situació donar un xec en blanc als ecspanyols, és a dir, votar Sí, és directament suïcida. No hi ha res a fer, el més probable és que el text que se sotmetrà a referèndum, després serà esmenat pel Tribunal Constitucional, i si no al temps. Que ja ens coneixem de sobres els nostres enemics.

La sociovergència està posant la corda al coll dels catalans i les catalanes. Sort que tenim encara la possibilitat de tallar-la i de fer-se-la empassar. Cal anar a per totes i escombrar tota la morralla que ens vol enganyar.

Fem que a Guerra i als seus sequaços, se'ls canviï el rostre en una cara de pomes agres.

EL BIG BANG DE LA SOCIOVERGÈNCIA

Avui és un gran dia! L'adopció del NO per part d'ERC davant el referèndum sobre el nyap, altrament dit Estatut de la Moncloa, dels Troglodites, de la patena o del ribot, ha posat la crosta en estat de màxima alerta i situa el text aprovat al Congrés de les Hienes, al caire de la mort clínica.

El president-zombie està fent mans i mànigues per salvar in extremis aquest bunyol. De moment ja porten pressupostats 660,000 euros, que no és poca cosa. Però no tenen res a pelar. L'han ben cagada i aquest nyap no l'aprova ni la mare que el va parir (De Madre, bruixa, per cert). Penso que ni tan sols els corifeus mediàtics, per pur sentit del ridícul, gosaran ajudar el Sí, perquè saben que no guanyarà ni amb les cartes marcades.



El populisme fa això: pots guanyar molts vots i CiU i PSC n'han guanyat molts, de vots, però així com vénen, se'n van. Són d'una lleialtat més aviat escassa, i oblidadissa: davant el dubte entre la platja, el polvo i la barbacoa o el país i salvar el cul al líder corresponent, opten coherentment pels primers i no pas pels segons. No volíeu gent poc compromesa per tal que "els polítics" poguéssiu remenar les cireres? Doncs aquí ho teniu.

Lord Farquaad no en pesques ni una. Però possiblement tu encara te'n sortiràs, cosa que no farà ni el president-zombie ni tota la patuleia sociata que ha fet un paper ben galdós: negociant en el bàndol ecspanyol contra el Parlament, deslegitimant definitivament el rol del Parlament del Parc (que l'enderroquin ara mateix, només pensar-hi em poso tens: quin ridícul tremens, Benach, no saber defensar dignament allò que aprova el 90% de la cambra: Vés-te'n a casa, home!).

M'agradarà veure com es barallen en els mítings del Sí. Us imagineu un mà a mà entre Iceta i Puig o entre Zaragoza i Madí... Quin tip de riure! Abans d'acabar segur que s'agafen del monyo i es foten d'hòsties dalt de l'escenari.

I els palanganeros? Patètic. Han signat la seva acta de defunció, segurament per absorció. Ara la gent digna d'EUiA s'han plantat i han donat suport a la plataforma Diguem No! Felicitats camarades!

A sac, a sac,
Anem a sac,
Fins al final