Un episodi que no ha tingut un especial ressò a la premsa de Barcelona, ha estat la renúncia del fins fa poc candidat in pectore de CiU a l'alcaldia de Girona. Un tal Mascort. La raó és digna de qualsevol novel.la o pel.lícula del gènere negre. L'home ha rebut amenaces de mort adreçades a ell i a la seva família. Total, ha llançat la tovallola. Visca la Màfia! La pregunta següent, obligada és quid prodest? Qui en surt beneficiat d'aquesta renúncia.
La resposta immediata no és a la resta de partits, sinó sobretot a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), i de fet alguns mèdia o blogs no s'han estat d'establir-hi un cert lligam. Les relacions entre els dos socis de federació a Girona sempre han estat tenses, fet que és públic i notori. Com també ho és que UDC sempre ha pugnat per obtenir la candidatura en les eleccions locals de la capital gironina.UDC mafiosa? Si en Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938), patriota exemplar, se n'assabentés, els seus ossos tremolarien de ràbia i indignació. Què tenen en comú en Carrasco i l'actual big fish, il capo dei cappi d'UDC. Res, absolutament res. O sí, que són els dos extrems d'una línia que malgrat néixer el 1932, des de 1978-79 ha viscut una autèntica degeneració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada