BYE, BYE, PRESIDENT-ZOMBIE

En Pasquis, ara sí, ja és un cadàver polític. L'Iceta li ha donat el cop de gràcia amb les declaracions de l'altre dia on afirmava que Montilla seria un bon candidat a President de la Generalitat. No sabem si la tria de Montilla és una operació per tornar a perdre la Generalitat i d'aquesta manera afavorir una victòria de CiU i en conseqüència complimentar el pacte ZP-Mas, el pacte de la vergonya i de la submissió. El Pacte que, per cert, va salvar el coll al ZP, ja que llavors era el moment de màxima feblesa i quan Bono semblava que se l'havia de menjar amb patates. Lord Farquaad, com sempre, va fer el passerell. És molt probable o si més no possible -tot dependrà dels resultats del referèndum sobre el nyap i de les negociacions amb ETA- que ZP si té sort -i de moment sempre l'ha tinguda- pugui obtenir la majoria absoluta en les properes eleccions ecspanyoles. Llavors enviarà a fer la mà a en Mas i companyia i decapitarà definitivament el PSC. Aquesta gentussa, ja ho sabem, perquè ho hem vist amb els nostres ulls els darrers mesos, són capaços de tot: fins i tot matarien sa mare, l'esquarterarien i se la menjarien si això afavorís el partit. Viuen en un altre món.

Però tornem a en Pasquis, el president-zombie. Quina vida més miserable. Ho tenia tot i ho ha perdut tot. Quin retrat més fidedigne de la burgesia catalana poruga, submissa, que s'enriqueix amb la dependència del seu poble, que parla catanyol, i que no coneix res més enllà del seu nas. A partir d'ara el 127 serà un número maleït, perquè aquest és el que correspon a Maragall en l'ordre de presidents de la Generalitat al llarg de la història.

L'únic que cal esperar és que en els pocs mesos que li queden de respiració assistida, no faci gaire l'animal. Segurament és un desig que no es complirà. El príncep dels pijos si no la fa grossa no està content. És un nen mimat i maleducat que es pensa el melic del món i que, de veritat, només és el melic de les seves fantasies.

Bon vent i de cul!