7.6.06

FER EL RIDÍCUL ARREU: A PROPÒSIT DE CyU

La posició actual de la cúpula de CyU, no només escandalitza a una amplíssima franja dels seus quadres, militants i votants que, tothom ho sap, votaran sense complexos pel No. També escandalitza a molts dels referents europeus de nacions sense estat, la major part dels quals són autèntics referents per al moviment sobiranista català.

Ahir mateix sabíem que una de les publicacions nacionalistes més rellevants d'Escòcia, acusava CyU d'aigualir encara més el nyap. Però aquest no és ni de lluny el cas més escandalós. La reacció contra el messellisme del oligarques de CyU ha estat contundent al País Basc, a Galícia i a Irlanda del Nord.

Concretament tres homenots, referents imprescindibles dels seus respectius moviments independentistes i amb una audiència a Catalunya molt gran, els han cantat les quaranta a Mas i Duran Lleida. Em refereixo a Xabier Arzallus, Xose Manuel Beiras i Gerry Adams.

El cas de Xabier Arzallus és de lluny qui ha matxacat més la moral dels oligarques autonomistes, atès que és una persona amb un ampli ressò entre els sectors socialment més moderats de l'independentisme català, uns sectors que tradicionalment sempre han votat CyU. Doncs bé, segons s'ha sabut, CyU ha fet mans i mànigues per impedir la presència d'Arzallus en un míting pel NO a Catalunya, i sembla ser que ho ha aconseguit. El que no han impedit és que Arzallus els tirés la cavalleria per damunt i els digués el nom del porc en una entrevista. Brutal.

Però si Arzallus sembla que no podrà participar en la campanya referendària catalana sí que ho faran, i de forma destacada, els altres dos homenots esmentats: Beiras i Adams. L'ex-líder del BNG i autèntic pare de la pàtria gallega, té molt clar que cal votar No, i això que va ser un dels impulsors de la Declaració de Barcelona amb CyU -ara reconvertida en Galeuscat. A Beiras, persona netament independentista i progressista, és massa llest i laic per fer-lo combregar amb rodes de molins.

Però no dubto que el plat fort, per tractar-se d'un polític en actiu, serà l'aterratge en el nostre país de l'independentista més mediàtic del món mundial que avui en dia existeix, i que no és altre que el líder del Sinn Féin, Gerry Adams. Sense cap mena de dubte la seva participació en els mítings a favor del No serà l'esdeveniment que situarà la campanya referendària en la política global, vull dir a escala mundial, fugint doncs, de la dinàmica estrictament domèstica. Que això ho faci una organització com la JERC, no només és altament significatiu, sinó també digne de felicitació, i que contrasta amb la submissió estúpida d'altres joventuts que es dediquen a plantufar banderetes enmig de places per fer el pallasso.

En definitiva, doncs, CyU, en plena febre sociovergent, i amb una cúpula totalment sotmesa als dictats del PSOE, obsessionada per recuperar el poder al preu que sigui, i cada cop més abandonada per la seva militància més patriòtica, fa un ridiculum tremens de dimensions siderals. Només, per acabar, un consell:

Ser autonomista en ple segle XXI és fer el ridícul. No hi ha ningú en el món, tret de vosaltres, que no vulgui la independència. Sou
una rèmora, un rara avis, una espècie en vies d'extinció, i més després de l'exemple de Montenegro. Encara pitjor, renunciar a la independència us converteix en un enuig, en un destorb, perquè no hi ha ningú que us entengui, i per això passa el que passa, que els vostres propis aliats voten contra el català al Parlament europeu. Perquè en el fons es fan la pixa un lio.

Queda dit.