LA SOCIOVERGÈNCIA COMENÇA A SEVILLA

Segons l'AVUI, la sociovergència comença a Sevilla. Dos polítics populistes, de la mena més impresentable, autèntica morralla i deixalla, sense cap mena de dignitat ni personal ni moral, gosaran parlar en nom de Catalunya als sevillans. Es tracta de la monja-alferes-ex-alcaldessa De Madre i del Dioni de la Franja (segons l'anomenen ja alguns blocs), Duran i Lleida. PSC-CiU, CiU-PSC, l'autèntica crosta del país, el darrer recurs de l'aliança ecspanyolista-autonomista per evitar el triomf de l'independentisme. És la sociovergència que comença a fer provatures, primer lluny de casa, per si la cosa fa figa. Però ja veureu com a mesura que s'acosta el referèndum, la sociovergència es repetirà cada cop més sovint, Fins i tot s'anirà aproximant: de Sevilla es passarà (faltaria más) a Madrid, on la crosta farà multitud d'actes mediàtics (confirmant la seva condició provinciana: només allò que passa a Madrid és noticiable), i finalment aterrarà a casa nostra durant la campanya referendària, on podem assistir a una autèntica orgia sociovergent: l'Iceta i Lord Farquaad fent un 69, Duran i Lleida i la monja (totes les ecspanyoles tenen vocació de monja-alferes, ho mamen des de que les pareixen) interpretant una pluja daurada, en Maragall aprofitant les seves escassíssimes estones de sobrietat per dir alguna nova bajanada... Bé, un panorama ben galdós. És el final de règim. Sense dignitat, i amb uns corifeus que es trencaran les mans de tant aplaudir. Em refereixo a individus com en Foix, l'integrista de la Vall del Corb, en López-Burniol, el notari cornut, o, per posar-ne algun altre, l'Antoni Puigverd, típic exemple de jueu que vol caure simpàtic als nazis. I tot plegat salpebrat amb l'actuació telonera, cutre i salsitxera dels palanganeros. Una autèntica raça que si tenim sort es troba en vies d'extinció.