NETEJA D'INDESITJABLES

Fa uns mesos vaig tenir un petita confrontació dialèctica amb una veterana ex-diputada, arrenglerada del sector sobiranista-massoca de CDC. Davant el meu entusiasme per un article crític d'en Salvador Cardús sobre els partits polítics, l'ex-diputada s'hi va mostrar molt contrària i fins i tot indignada, perquè ella havia lluitat durant molts anys per aconseguir la recuperació de la democràcia i en conseqüència, per l'existència de partits polítics, per la qual cosa, criticar-los era, en certa mesura, com criticar la democràcia. Òbviament un argument clarament tendenciós. El plantejament de l'ex-diputada es pot sintetitzar en la lògica típica de "amb mi o contra mi". I si és contra mi, ni pa ni aigua. Bé ja s'ho faran aquests nous oligarques, aquesta partitocràcia que no fan més que tapar-se les vergonyes els uns als altres quan no tenen més remei. Però quan poden, s'apunyalen sàdicament, i s'esbudellen. Ho acabem de veure amb l'intent de linxament d'en Xavier Vendrell.

Tot plegat m'ha vingut al cap aquests dies, que és quan assistim al moment de màxima paranoia de la vida d'un partit polític a Catalunya i a l'estat ecspanyol. Em refereixo a l'elaboració de les llistes de candidats. Vegem-ho amb detall.

1. El PSC està massacrant als Ciutadans pel Canvi. L'invent del CpC, era made in Maragall, i un cop aquest ha estat decapitat, doncs ara bé el torn de la seva gent. Què faran ara els ciutadans? Una cosa que no m'ha desagradat d'aquesta gent és que no han tingut la temptació de referenciar-se, és a dir, de buscar referents ecspanyols, com sempre han fet els d'iniciativa (i així els ha anat). Per altra banda i paradoxalment quan penso en ells, sempre em ve al cap el genial i enyoradíssim Ramon Barnils, quan els titllava de Nens i Nenes d'esquerres, en referència als seus origens en les conferències dels anys noranta. Doncs bé, tota aquesta pseudoaristocràcia maragalliana de pro, aniran de pet a la guillotina, i ja es poden acomiadar de repetir càrrec, tot i que m'afiguro que cap d'ells perdrà el son. Són gent més que acomodada: catedràtics, metges, enginyers. No els ve d'aquí. Potser veurem algun de jove, molt mediàtic ell, i que sobretot viu gràcies al seu cognom (no és l'únic en aquest ofici de ser "fill de...."), que intentarà recol.locar-se, però vaja, serà l'excepció.

2. ICV està massacrant als seus ecologistes. La Banda dels Quatre o Cinc que governa aquesta formació en procés de desaparició/absorció, intentarà salvar els mobles. Després del seu paper tan galdós al llarg de la darrera legislatura, i sobretot en el tema del nyap de la Moncloa, on ham fet un seguidisme vergonyant i van jugar un paper clau, sobretot a través de les seves peces a l'Institut d'Estudis Autonòmics i del Consell Consultiu, espero que els votants els castiguin durament i que aviat es vegin obligats a tancar la paradeta. Per altra banda, no cal oblidar com la secció jove dels eco-guais (Herrera, Romeva, Camats alies la teletubbie) tenen més ambició que gana i tard o d'hora o es mengen el duo-guai Saura-Mayol o es vendran als sociates, per un menú vegetarià. Si a més a tot plegat, hi afegim la figura monstruosa d'en Boada, podem comprendre com els ecologistes estan sent passant per la pedra sense contemplació. Em recorden al hippie de la sèrie Els joves (The Young Ones). "Què fort tio, no?".

3. A CiU la guillotina també funciona a preu fet. A can CDC, es veu que es van carregant seguint un criteri d'edat, els més veterans, que el nou líder se'ls talla el coll. S'apliquen, doncs, criteris polpotians. Els més grans de 50 anys, se'ls acaba la bicoca. Ja es veu que en xulopiscines vol ser el gall del galliner i amb l'ajuda del seu trinxeraire de corps, del seu tonto útil, va fent neteja sense contemplació.

Però també cal parar compte en l'ultra Duran i Lleida. Segurament un dels individus que té més enemics per metre quadrat. El seu desfici per carregar-se en xulopiscines és enorme i no estalviarà recursos per aconseguir-ho. De moment sembla que s'ha carregat a aquella gent que no li besen els peus, concretament als del col.lectiu crític El Matí. Visca la pluralitat d'opinions!

4. Finalment a ERC, originals com cap altre, la lògica és diferent. Aquí, a hores d'ara, el cas més escandalós s'està donant a la circumscripció de Tarragona, on sembla que s'aplica el criteri de les vaques sagrades. Que dos individus com en Benach i en Bargalló, el ticket BB, que en diuen, es reservin les dues primeres posicions de la llista és surrealista. Sobretot en el cas del primer. Com pot ser que un dels principals responsables de l'aprovació del desastre de nyap, bàsicament per omissió o per ganduleria, torni a repetir com a candidat? En Benach s'ha caracteritzat per no fer res per impedir la desnaturalització del projecte de nyap aprovat el 30 de setembre. No va fer res per defensar la legitimitat del Parlament del Parc. Una institució que, ja ho he dit en aquest bloc manta vegades, l'únic futur que li espera és la del seu enderrocament per tractar d'oblidar un dels episodis més ridículs de la història de la democràcia del món mundial: la d'un parlament que aprova la llei bàsica de la nació que representa amb prop del 90% dels seus membres i després es baixa els pantalons i se la claven fins al fons de forma bèstia i sense condons. Patètic, trist, denigrant, humiliant. I l'individu com si res. Al.lucinant. Pel que fa al segon, sembla que la seva especialitat és la de ser guàrdia de corps de qui el mani, sigui al partit o al govern.

5. Queda el PP. Però aquests m'importen un rave. L'únic que m'interessa és quan els destruïrem i d'aquesta manera neutralitzarem la gran excusa dels sociates per amagar les seves vergonyes. Per cert, on segons sembla, també ha funcionat la guillotina ha estat en el nounat Partit de la Ciutadania, on el sector pijo (El País, La Vanguardia, Àgora), ha estat arraconat pel sector cope (El Mundo, Libertad Digital).

Vist el panorama, com es pot defensar la pluralitat dins els actuals partits polítics? Au i que us bombin!