Reprenc les reflexions del post d'ahir. Si es confirmen les prospeccions que donen a ERC, sempre i quan encapçali el vot contrari a l'Estatut de la Moncloa, 1.000.000 (un milió) de vots i 40 diputats, estarem davant d'un canvi de tendència en la política catalana. La de la substitució de CiU per ERC com a força central del nacionalisme català. D'un nacionalisme cada cop més sobiranista i més tip, fart i cuit d'Ecspanya.
La pèrdua d'escons de CiU seria notable, però, no representaria de moment, la seva desaparició. N'obtindria entre 20 i 25, gràcies al vot dels sectors més conservadors i carques, que els romandrien fidels, mentre que molt probablement, els sectors socialdemòcrates, sobiranistes, la JNC i àdhuc alguns liberals, se'n desmarcarien. En d'altres paraules, l'herència del pujolisme desapareixerà. Es constataria, doncs. el fracàs del post-pujolisme, que ha acabat sent un desastre, sobretot per la seva indefinició estratègica.
De fet, i per molt que els pesi als Barbeta de torn, el pujolisme no ha deixat de ser més que un accident històric, en gran part vinculat al carisma del líder fundador. Un cop esgotat aquest, però, les aigües tornen a mare, i ERC ha de tornar a esdevenir el referent del sobiranisme de centre-esquerre enfrontat a l'ecspanyolisme conservador i a les deixalles del jacobinsme sociata, al qual, per cert, també podem començar a cantar-li les absoltes, sobretot després del seu paper tan galdós en tot el tema de l'Estatut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada