La Independència no és cap somni, ni cap il.lusió... És una necessitat inajornable si no volem ser neutralitzats com a poble. I sobretot és una necessitat per a les classes treballadora i mitjana, que representa la immensa majoria del poble català.
De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
Aquest bloc serà implacable amb els enemics de la terra. No en deixarem escapar una. Contràriament al que ens volen fer creure... SOM MOLTS i tenim l'avantatge que estimem el país, perquè no en tenim cap altre.
No hi ha cap nació al món que es conformi amb l'autonomia. CAP! queda clar. Ser autonomista avui en dia, és ser un rara avis, una espècie en extinció. Si Catalunya vol fer alguna aportació al món, el primer que ha de fer és anihilar qualsevol supervivència de la ideologia autonomista, que ens condemna a la dependència i a la subordinació. Ser autonomista és fer el ridícul. Quan els sociovergents van pel món dient que són autonomistes, els seus interlocutors els prenen per necis, per imbècils, els donen uns copets a l'esquena i es pregunten: "aquesta gent... té una mica de dignitat o no gens?". Sense la destrucció fins als seus fonaments de la ideologia autono
mista, i la seva substitució per la ideologia independentista, procés que ja està tenint lloc, sortosament, pretendre fer una aportació a la cultura universal des de Catalunya estant, és totalment impossible. Ningú, repeteixo, ningú es conforma amb una autonomia. És com renunciar a la llibertat, a la democràcia, a la justícia, a la felicitat, a l'ètica i a l'estètica.Des d'aquí marcarem d'aprop a tots i cadascun dels responsables i propagadors de la submissió ideològica i fàctica de Catalunya a un estat que ens odia, ens menysprea i ens vol morts. No filarem prim, i tampoc ens l'agafarem amb paper de fumar. Anem a per vosaltres, perquè en el nostre projecte de vida no passa per viure encadenats.
S'ha acabat la comèdia, comença l'èpica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada