Resulta realment patètic veure com els autonomistes pidolen que els ecspanyols inverteixin el 18,8% dels PPGG del Regne d’Ecspanya a la CAC. Mai no entendré perquè ens hem de conformar amb el 18,8% si podem aconseguir el 100%. El 100% del pressupost català, òbviament. Em direu que és poc. Vegem-ho.
Abans, però, vull deixar clar que les dades que empro són aproximades. No sóc economista, però això no m’impedeix saber fer càlculs aproximats de les grans macromagnituds econòmiques. Compto també amb les dades emeses per centres d’estadística i altres agències. Així doncs, no pretenc una total exactitud, sinó més aviat dibuixar tendències.
Segons la Nota d’Economia, publicada per la Generalitat d’adalt (CAC), els pressupostos per al 2006 pugen a 29,6 miliards d’euros, això representa aproximadament, el 18.8% del PIB de la CAC.
En els estats sobirans, els pressupostos d’ingressos i despeses, representen un percentatge del PIB de cadascun d’ells molt superior a aquest 18.8% esmentat. Concretament m’he pres la molèstia de consultar quin percentatge del PIB representen els pressupostos generals d’alguns dels estats equiparables a Catalunya (no només a la CAC).
Per fer-ho he consultat el CIA World factbook, edició del 2006. Bé ja sé que potser no és la font adient, però vaja, per al nostre propòsit ja ens serveix.
De les dades del quadre, he calculat una mitjana pel que fa al percentatge dels ingressos i les despeses, i el resultat l’aplico al cas català, si bé només tinc en compte els territoris històrics del Principat (CAC), el País Valencià i les Illes, excloent –per manca d’informació, la Catalunya Nord i la Franja.
Per fer la comparativa amb la dada de la CAC inicialment esmentada, la part que correspon a la CAC (un 55,35% aprox) seria de 80.1 en els ingressos i de 82.3 en les despeses. Fixem-nos, doncs, que la comparativa entre el que significa l’autonomia i el que significa la independència, no deixa cap mena de dubtes.
El pressupost d’una Catalunya independent (sense comptar la Catalunya Nord i la Franja), és superior al d’estats com Dinamarca, Grècia, Finlàndia i Portugal i, òbviament, superior a la pràctica totalitat dels estats de l’Europa ex-comunista. Amb un pressupost d’aquesta magnitud, l’Estat Català, té a les seves mans una capacitat immensament superior de fer front els grans reptes que la societat i l’economia catalana tenen plantejats. Dit d’una altra manera, estem molt més preparats per impulsar una economia competitiva, bastir infrastructures capdavanteres i, per altra banda, lluitar contra la pobresa i la precarietat que sota l’autonomia afecten a prop d’un 20% de la població catalana, així com també contra l’atur. També estem en condicions molt més idònies per gestionar amb possibilitats d’èxit el repte que representa la immigració.
Autonomia? No, gràcies.
2 comentaris:
Tranquil home, que ara els socialistes i satèl.lits ho arreglaran. Es veu que ja s'hi han posat:
"El Govern presentarà la llei per posar ordre en l'Estat de les autonomies, una iniciativa intentada per PSOE i per PP i fracassada pel rebuig de les comunitats històriques. El ministre Jordi Sevilla va anunciar entre les prioritats de la recta final de la legislatura l'elaboració de la Llei de participació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques, una normativa complexa per la seva transcendència política l'objectiu de la qual serà posar ordre al funcionament de l'Estat de les autonomies, agrupar en una sola les moltes normatives que existeixen referent a això en diferents àrees i, al cap i a la fi, establir un marc de relacions del Govern amb les comunitats autònomes que sigui igual per a totes."
Per cert, si tens temps, a veure si fas un comentari sobre els articles del teu vell amic, en Vendrell.
Si home, aquell que explica sopars de duro sobre la independència i que es veu que és molt amic d'en Montilla.
Encara confies en ell?
Publica un comentari a l'entrada