Un reconeixement simbòlic, o no.
La Cambra dels Comuns canadenca aprova una moció que reconeix Quebec coma nació dins d’un Canadà unit.
5.12.06

Després d’un període de relativa calma, i com ja passa de forma regular, el Quebec ha tornat a ocupar les pàgines d’informació internacional dels principals mitjans de comunicació.

En aquest cas, la raó no ha estat la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, sinó el fet que la Cambra dels Comuns del Parlament canadenc ha aprovat una moció segons la qual es reconeix que el Quebec és una nació dins d’un Canadà unit. L’aprovació va comptar amb el suport quasi unànime dels seus membres: 266 hi votaren a favor i només 16 en contra.

La paradoxa és que la moció ha estat presentada pel propi primer ministre federal, el conservador Stephen Harper, i segons els analistes, el que pretén amb ella és aconseguir un doble objectiu, Per una banda, neutralitzar una iniciativa semblant que pretenia portar endavant l’independentista Bloc Quebequès, i de l’altra, reforçar els suports pel partit conservador al Quebec, un territori on els tories no acostumen a obtenir grans resultats.

Incialment, el Bloc Quebequès, formació independentista present a la Cambra dels Comuns, i liderada per Gilles Duceppe, havia presentat una moció que demanava el reconeixement del Quebec com a nació, sense fer cap referència al Canadà. Harper, va contrareplicar amb una proposta alternativa, segons la qual el Quebec era una nació “a l’interior d’un Canadà unit”. La reacció inicial bloquista va consistir a introduir una nova esmena que deia que el Quebec era una nació “actualment” a l’interior d’un Canadà unit, deixant d’aquesta manera oberta la porta a una futura independència. Finalment, però, el Bloc va decidir donar suport a la moció conservadora, al.legant que en cap cas anava en contra d’una futura accessió a la sobirania del Quebec.

A més del Bloc Quebequès, la moció va comptar amb el suport de la major part dels tres partits pancanadencs, és a dir, el Partit Conservador, el Partit Liberal i el Nou Partit Democràtic. Per la seva banda, tant el Govern del Quebec, com el també independentista Partit Quebequès, liderat per André Boisclair, s’hi han mostrat favorables.

Tanmateix, d’opositors també n’hi ha hagut i no només ho han estat de paraula, sinó que han mostrat la seva discrepància amb fets. Sens dubte, el més contundent ha estat el jove ministre federal d’Afers Intergovernamentals, Michael Chong, que va dimitir de forma sobtada, al.legant que la moció afavoria el nacionalisme ètnic al Quebec. Per la seva banda, 15 dels vots contraris a la moció van ser emesos per diputats liberals, mentre que el restant era d’un diputat independent. Però el que resultament altament significatiu és la reacció dels ciutadans canadencs. Una enquesta assenyala que el 67% no considera el Quebec com una nació, fixant, doncs, una clara escissió entre aquests i la seva classe política.

Tot i que la moció és de caràcter purament simbòlic, i fa referència sobretot a la dimensió lingüístico-cultural, però que no té efectes constitucionals ni legals, alguns analistes consideren que amb la seva aprovació s’ha tornat a obrir la capsa de Pàndora de l’independentisme quebequès, sobretot si es té en compte que, a hores d’ara, la intenció de vot cap al sobiranista Partit Quebequès és molt superior a la del Partit Liberal del Quebec, federalista i actualment en el govern. D’aquesta manera, si en les properes eleccions, els pequistes tornessin al govern, el més probable és que tornarien a convocar un tercer referèndum d’autodeterminació que fes possible allò que ni el 1980 ni, sobretot, el 1995 (llavors per només 25.000 vots), no s’assolí: l’accessió a la sobirania del Quebec.

Josep Sort

NOTA: Article penjat inicialment aquí.